Fel - Mesclat
Aquell estiu van anar morint tots els somnis
La llibertat va caure a mitja tardor
La grotesca rutina es repetia
I els de sempre ho tornàvem a perdre tot
Cent quinze dies va durar la batalla
Baixava roig el riu roig de roja sang
Els qui van veure l'ebre baixar aquells dies
Asseguren haver vist un país plorant
Fel fel fel
Del que n'era mel
Fel fel fel
Del que n'era mel
Prou que proven d'esborrar nos
Aquesta història del cap
Ignoren que als cromosomes
Portem el record clavat
A la batalla de l'ebre
Caigué en combat la raó
Els punys dels morts quan s'obrien
Deixaven anar la llavor
Terra seca trinxeres abandonades
Com mans clivellades de treballar
I a aquell que no va tramuntar la carena
Amb la derrota el van marcar com bestiar
Van empastifar la societat viva
D'una mediocritat que encara patim
I ara tornen a l'ebre a malvendre l'aigua
Els assassins sempre tornen al mama lloc del crim
Fel fel fel
Del que n'era mel
Fel fel fel
Del que n'era mel
Prou que proven d'esborrar nos
Aquesta història del cap
Ignoren que als cromosomes
Portem el record clavat
A la batalla de l'ebre
Caigué en combat la raó
Els punys dels morts quan s'obrien
Deixaven anar la llavor
Loca lenoral