A la Ingenuïtat - La Porta dels Somnis
Jo m'hi aniria abraçant
Com qui s'abraça al més vulnerable del món
Perquè no mori mai
I m'hi aniria acostant
En atemptat a les formes correctes
I a les convencions socials
I li faria un palau
Amb un jardí perquè hi campi com vulgui
Com una obra d'art
Alain janoita
Dels que s'enamoren de la lluna
Miren les estrelles i perden el cap
Dels que sabem somiar
Jo mi aniria abraçant
Com al qui arriba d'un poble petit
I segueix saludant a ciutat
I m'hi aniria acostant
Com al que veu que ha de ploure
I li dóna el paraigua al que troba al costat
I li faria un palau
Amb un jardí perquè hi campi com vulgui
Com una obra d'art
Alain janoita
Dels que s'enamoren de la lluna
Miren les estrelles i es queden penjats
Dels que sabem somiar
A la ingenuïtat del que es treu
La sorra a la vora del mar
Jo li faria un palau
Jo li faria un palau
Jo li faria un palau
Alain janoita
Del que riu i és com una aventura
La col locaria en un lloc d'honor
On retrobar nos tu i jo
Alain janoita
Dels que s'enamorem de la lluna
Miren les estrelles i perden el cap
Dels que sabem somiar